Suport en la infantesa i l’adolescència

>> En la Infantesa

      • Trastorns d’ansietat i Fòbies
      • Fòbies específiques: animals, mort, escola, dormir…
      • Ansietat per separació
      • Depressió infantil
      • Trastorns del son
      • Trastorn d’eliminació: enuresis (fer-se pipi) i encopresis (fer-se caca)
      • Trastorns de l’alimentació
      • Trastorns de conducta
      • Trastorns de relació : Habilitats socials

En la infància els nens i nenes poden patir alguna dificultat amb el seu entorn.

És important que aquestes dificultats siguin detectades i avaluades per un professional per poder actuar el més aviat possible. En la psicologia infantil no es treballa únicament amb el nen. L’infant forma part de diferents sistemes i es relaciona amb altres persones al llarg del dia.

És important fer un treball amb les diferents àrees de relació implicades en la vida del petit: pares, mares i persones significatives. Poder veure que està passant amb el nen en els diferents àmbits a on es relaciona , podent així completar amb més precisió el diagnòstic. El primer pas és concertar una entrevista inicial amb els pares per poder conèixer la història evolutiva i familiar de l’infant.

Depenent de cada cas s’actuarà de maneres diferents: avaluant el nen, la família… tot depèn de la família i de la situació. Anem cas per cas i en funció de la problemàtica, proposem una línia de tractament ajustat a la demanda i a la situació. Al llarg del tot el procés comptem amb psicòlegs especialista en Psicologia infanto-juvenil.

>> En l’adolescència

      • Ansietat i fòbies
      • Alteracions de l’estat d’ànim
      • Alteracions de la conducta alimentària
      • Abús de drogues i sociodependències (mòbil, Internet i video-jocs)
      • Dificutats en el control d’impulsos
      • Problemes de conducta 
      • Dèficits en les habilitats socials , timidesa i fòbies socials
      • Dificultats d’adaptació als canvis vitals Asessorament vocacional.

És en l’adolescència l’etapa en la què s’experimenten molts canvis,

tant a nivell intern( biològics, endògens i corporals) com externs ( socials i personals ). En aquesta etapa és quan passem de ser nens a adults. És també, el moment de consolidar la nostra personalitat. És per aquest motiu, que l’adolescènia és una etapa de forta exigència de canvi i adaptació al medi i és on s’acostuma a donar estats d’accentuat patiment i inadaptació. Per tant, cal escoltar, acompanyar i intervenir quan calgui en aquest procés de creixement individual.